Av
Avís: Aquest fòrum no és oficial ni pertany a cap organisme ni institució oficial o governamental
Legislació
Llei 10/1994 de la policia de la Generalitat Llei 4/2003 d'ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya Decret 243/2007 d'estructura del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació Ley Orgánica 1/1992 sobre Protección de la Seguridad Ciudadana Ley Orgánica 2/1986 de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad
Utilitats
>> Tests psicotècnics:
PsicotecnicosTests.com PsicoActiva.com
>> Historia del Cos:
>> Altres:
Cerca amb Google
Enllaços destacats
Visites: 
|
La Segona República
Aquest posicionament canvià radicalment el 14 d'abril de 1931 quan es proclama la Segona República. Aleshores, els Mossos d’Esquadra van ser fidels a les autoritats republicanes i garants d’aquest procés.
Destaca l’actitud del capità Escofet, cap de l’Esquadra de la Garriga, que es va posar a les ordres del president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, davant dels dubtes que mostrava el màxim comandament del cos en aquell moment.
La Generalitat inicià un procés de renovació del cos i dels seus istintius. És aleshores quan s’introdueix en els seus distintius l’escut de Catalunya envoltat de branques de llorer. El cos s’adapta completament a la nova legalitat democràtica i n’augmenta els integrants, així com els serveis.
El 9 de setembre de 1932 les Corts aprovaren l’Estatut d'autonomia, i al cap de poques setmanes, se celebraren eleccions al Parlament de Catalunya, el qual fou constituït el 6 de desembre de 1932, amb Lluís Companys com a primer President de la cambra legislativa. (Aquest Estatut és conegut popularment amb el nom d’Estatut de Núria).
Destaca en aquest creixement la creació de l’escorta personal del president de la Generalitat.
El 14 d'octubre de 1932, el president Francesc Macià va decretar que els Mossos es despleguessin per tot Catalunya, cosa que, finalment, mai es veuria feta realitat.
Francesc Macià, va ser el primer President i restaurador de la Generalitat moderna (1931-1933). Dirigent del partit Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), després d'una gran victòria electoral en les eleccions municipals del 14 d'abril de 1931, proclamà la República Catalana des del Palau de la Generalitat a Barcelona. Tres dies més tard, i com a conseqüència d'una negociació amb representants del Govern de Madrid, s'acordà que la nova institució d'autogovern rebria el nom de Generalitat de Catalunya. Francesc Macià, governant d 'una enorme popularitat, morí exercint el càrrec de president de la Generalitat el dia de Nadal de 1933.
Durant els fets del 6 d'octubre de 1934, Lluís Companys, el successor de Macià a la presidència de la Generalitat, va declarar l’Estat català. Els Mossos d’Esquadra van tornar a ser fidels al seu president.
Però, pocs dies després, l’intent del president Companys és esclafat per l’exèrcit. I el govern de la Generalitat és empresonat i els mossos desarmats.
Advocat sindicalista durant el primer terç del segle i dirigent d'Esquerra Republicana de Catalunya, participà en la victòria electoral del seu partit l'any 1931, al costat de Francesc Macià. Primer president del Parlament de Catalunya l'any 1932, en morir Francesc Macià l'any 1933 fou elegit President de la Generalitat. Hagué de governar en una època de grans commocions socials i polítiques, sobretot en el període de la guerra civil espanyola de 1936-1939. Refugiat a França, després de la victòria del general Franco fou detingut a la Baule per la polícia militar alemanya, lliurat al Govern de Madrid i condemnat a mort per un tribunal militar. Morí afusellat al Castell de Montjuïc de Barcelona el dia 15 d'octubre de 1940.
Les autoritats de l’Estat espanyol fan aleshores una renovació dels comandaments del cos. La qual cosa va suposar una dretanització manifesta del cos. La situació es mantindrà fins a les eleccions del febrer de 1936, els resultats de les quals forcen el retorn del president Companys.
El 18 de juliol de 1936, esclata la guerra civil espanyola. La implicació de la Generalitat en la guerra fa que el nombre d'integrants del cos augmenti i passi de 300 a 1.000 integrants.
El 31 de gener de 1939, amb la guerra perduda, els mossos van passar a França acompanyant el president de la Generalitat. Amb l’ocupació militar de Catalunya i del Palau de la Generalitat el cos és suprimit per les autoritats feixistes. Alguns mossos d’esquadra retornaran a Catalunya durant el franquisme, molts, però, restaran en camps de concentració, on alguns hi moriran.
El Franquisme
El 21 de juliol de 1950, un decret del “Ministerio de la Governación” va autoritzar la Diputació de Barcelona, presidida llavors pel marquès de Castellflorite, l'organització d'una “sección de Mozos de Escuadra”.
Aquesta estava constituïda per 40 efectius i va començar a fer servei el dia de Sant Jordi de 1952, a la seu de la Diputació.
Aquest nou cos era de caràcter militar i tenia poc de comú amb el que havia estat creat durant el període democràtic de la Generalitat republicana. Un dels seus primers actes va consistir a retre honors en una “parada militar” davant del general Franco. Cal destacar que la majoria dels integrants d’aquesta nova secció provenien de l'exèrcit, de la Guàrdia Civil i de la policia armada. L'any 1961, aquesta secció va passar a tenir una dotació de 50 efectius. Tot i les seves limitades competències, el cos va ser guardonat amb la medalla de Sant Jordi per la seva tasca i gran implicació humanitària arran dels aiguats del
Vallès de 1962.
Com a resum d’aquest període, podem dir que les funcions dels mossos estaven molt limitades. Consistien principalment en la vigilància del Palau de la Diputació Provincial de Barcelona (seu de la Generalitat actual) i de les altres dependències de la Diputació.
Retorn de la democràcia
El 15 de juny de 1977 se celebraven a Espanya les primeres eleccions legislatives democràtiques després de la proclamació de Joan Carles I com a rei d'Espanya. Els diputats i senadors elegits per Catalunya pertanyien als partits que incloïen en els seus programes la reivindicació d'un estatut d'autonomia i el restabliment de la Generalitat.
Aquesta voluntat popular fou ratificada en la diada nacional de l'11 de setembre del mateix any 1977: un milió llarg de ciutadans desfilaren pacíficament pel centre de la capital de Catalunya en una de les manifestacions més grandioses en la història de l'Europa contemporània.
L'any 1978 retorna de l’exili el president Josep Tarradellas. Amb la reinstauració de la Generalitat de Catalunya, s’autoritza que el cos de Mossos pugui incrementar-se i arribi al centenar d’integrants.
Josep Tarradellas el 1931 fou secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya. Diputat a les Corts Constituents espanyoles del 1931, fou conseller de Governació i de Sanitat sota la presidència de Francesc Macià, i durant la guerra civil de 1936-1939, conseller de Serveis Públics, Economia i Finances, i Cultura. Exiliat a França el 1939, en dimitir el President Josep Irla fou elegit President de la Generalitat a l'exili a l'ambaixada de la República Espanyola a Mèxic l'any 1954.
Després de la mort del general Franco el 1975, el 1977 fou cridat a Madrid pel President del Govern Adolfo Suárez i negocià d'acord amb les forces polítiques de Catalunya el restabliment de la Generalitat que tingué lloc l'octubre del mateix any amb la constitució d'un govern d'unitat nacional. Tarradellas havia mantingut la institució a l'exili i representava la continuïtat històrica. Cal destacar que és l'únic governant del temps de la República Espanyola (1931- 1939) que retornà per exercir funcions de govern en la democràcia reinstaurada.
A poc a poc, es van assumint noves competències a mesura que els serveis de la Generalitat van augmentant. Tot i aquests canvis, el cos continua tenint règim militar i els seus comandaments provenen de l’exèrcit.
El RD de 25 d’octubre de 1980 els ministeris de l’Interior i Defensa renunciaven als seus poders damunt de la secció, la qual passa a dependre de la Generalitat. Tot i això, el manteniment del cos seguirà corrent a càrrec de la Diputació. Després de l'arribada del president Tarradellas, els mossos van passar a dependre de la Generalitat de Catalunya. L'any 1982 es van convocar 280 places de mossos i el cos de Mossos d’Esquadra es va convertir en la Policia Autonòmica de Catalunya.
L’inici de la Llei 10/1994, d’11 de juliol diu:
La policia de la Generalitat- Mossos d’Esquadra fou creada per la Llei 19/1983, de 14 de juliol. Es tractava de la refosa d’una policia que adoptava com a nucli inicial el Cos de Mossos d’Esquadra, denominació històrica que es conserva. D’aquesta manera s’establia el vincle de continuïtat de l’actual Policia de la Generalitat amb un cos que data de finals del segle XVII i que fou la primera força de policia professional a Catalunya i pionera a tot l’Estat.
El mes de febrer de 1984, es van obrir les comissaries de Girona, Lleida i Tarragona.
D’altra banda, cal tenir presents, com a precedent històric immediat en l’àmbit de la policia, les competències de la Generalitat republicana, de conformitat amb l’article 8 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 1932, segons les quals l’Estat només es reservava la seguretat pública de caràcter extra i supracomunitari, i deixava al Govern català totes les funcions de policia i ordre interiors. Això va ser un factor decisiu en al defensa de la legalitat democràtica i de les institucions d’autogovern, el juliol de 1936.
Aquesta és la raó per la qual es pot entendre el fet de la refundació com el naixement d’una policia catalana, en el sentit modern del terme, i, a més, com un pas decisiu en el procés de reconstrucció de la identitat nacional de Catalunya. Els Mossos d’Esquadra deixen de ser militars i passen a ser una policia amb voluntat d’estar arrelada a la cultura i al poble de Catalunya, al qual pertanyen i al qual han de servir.
La uniformitat s’adapta als nous temps i el 1984 canvia el vestuari operatiu. La uniformitat del segle XIX passa a ser la uniformitat de gala. I a mesura que s’efectua l’assumpció de noves competències la uniformitat s’hi va adaptant progressivament. Els distintius deixen de ser els de l’exèrcit i se’n comencen a utilitzar uns altres de propis, amb el nom del grau i una variació en angles. Les categories en aquest període són les de mosso, caporal i sergent. Tot i això, el cap del cos continua sent militar.
Policia integral
El desplegament com a policia integral del cos de Mossos d’Esquadra té un punt d’inflexió en els acords de la Junta de Seguretat de Catalunya del 17 d’octubre de 1994. Aquí s’estableixen les bases del model policial de Catalunya, i es determinen tant les competències que li són pròpies com les competències que es reserven a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat.
D’aquesta manera el desplegament territorial dels Mossos d'Esquadra s'ha produït mitjançant un procés de substitució de les Forces i els Cossos de Seguretat de l'Estat. La comarca d’Osona, a finals de 1994, va ser el primer lloc on es va produir aquesta substitució. Per poder efectuar aquest desplegament i assumir progressivament nous serveis es va crear l’Escola de Policia de Catalunya (EPC), les instal·lacions de la qual es troben situades al municipi de Mollet del Vallès. Constitueixen unes de les instal·lacions més noves i prestigioses dins l’àmbit de l’ensenyament policial.
L’EPC rep anualment els alumnes aspirants a integrar-se en el cos de Mossos d’Esquadra i s’hi imparteix el curs de formació bàsica, que té una durada de nou mesos.
També acull altres cursos d’ensenyament com els d’adaptació, d’especialització i els cursos d’ascens.
En tots els cursos de l’EPC es formen tant mossos d’esquadra com policies locals dels municipis de tota Catalunya.
Actualment, els mossos treballen com a policia integral en els camps de la seguretat ciutadana, de la policia judicial, administrativa i científica, entre d’altres. El cos de Mossos d’Esquadra és un cos jove, ja que pocs dels seus integrants sobrepassen els 40 anys. Cal destacar que al voltant d’un 15% dels seus components són dones. En els propers anys el desplegament territorial se centrarà a la Regió Metropolitana de Barcelona, inclosa la capital. D’aquesta manera el cos tindrà competències plenes sobre un 80% de la població catalana. El desplegament territorial del cos a tota Catalunya es completarà amb la seva arribada a les comarques de Tarragona.
El cos de Mossos d’Esquadra és un cos amb passat, present i futur, arrelat a la societat a la qual serveix i amb voluntat de ser una eina clau en el seu benestar futur.
Font: http://www.gencat.net/mossos/cme/historiapdf/historia.pdf
|
