Llibres:

http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/162118.html

Un guàrdia urbà de Figueres retrata els mossos i l'Empordà a «Ginesta pels morts»

La novel·la, rica en detalls sobre la comarca i la seva gent, la
protagonitza un sergent que investiga crims en sèrie


El sotsinspector de la Guàrdia Urbana de Figueres i historiador Agustí
Vehí acaba de publicar amb l'editorial de Perpinyà Mare Nostrum Ginesta
pels morts. Un blues empordanès, una novel·la policíaca ambientada a
l'Alt Empordà i que té per protagonistes els mossos d'esquadra de la
comissaria de Figueres, als quals toca la difícil tasca d'investigar un
seguit de crims que aparenten ser obra d'un assassí en sèrie. Vehí
aprofita la trama criminal per fer una descripció rica i detallada de
l'Empordà i la seva gent, i també del funcionament del cos dels Mossos i
com afecta la seva estructuració i les diverses destinacions en la vida
personal dels agents. Vehí ja havia publicat Abans del silenci,
guanyadora del premi Ferran Canyameres 2009

Agustí Vehí ha fet protagonista de Ginesta pels morts Jaume
Planagumà, un sergent una mica veterà que ha viscut els moments més durs
del desplegament dels Mossos, amb nombrosos canvis de destinació que li
han suposat un cost personal: la pèrdua contínua de les seves parelles.
Arriba a la comissaria de Figueres i descobreix un Empordà que el
comença a fascinar i es planteja que podria ser un bon lloc per
quedar-s'hi a viure, i aviat descobreix que també és un lloc on es mata
massa. La feina ja se li acumula només d'incorporar-se, perquè comencen a
aparèixer cadàvers al mig del bosc. Curiosament, l'escenari de les
troballes de cadàvers són els boscos de Darnius, on fa uns anys van ser
assassinades tres persones, un cas conegut pel triple crim de Darnius.
Ho deien els experts en novel·la negra en un debat a les jornades Olot
Negre, celebrades a la capital de la Garrotxa: la ficció sempre es
retrata una mica en la realitat. Les víctimes dels assassinats a Ginesta
pels morts són persones estrangeres, indocumentades i que han rebut
agressions extremadament violentes. La investigació dels crims permet
al sergent Planagumà començar a descobrir i entendre l'Alt Empordà, a
través del coneixement d'uns personatges singulars. Hi destaca una
farmacèutica, amb un paper cabdal en la trama, que combina les tasques
normals d'apotecària amb les d'herborista i remeiera, a l'estil de les
bruixes d'un altre temps. La introducció de mossèn Caldo, un capellà que
guarda un secret excepcional, permet a l'autor rememorar els temps del
contraban i l'estraperlo, tant habituals a la zona fronterera. Els homes
i dones que treballen de policies i acompanyen Planagumà concentren les
virtuts i els defectes més humans i reben les pressions polítiques,
socials i periodístiques habituals. I, com en tota novel·la criminal, no
hi pot faltar el personatge del forense, que, a Ginesta pels morts,
es diu Narcís. A ningú se li escaparà la coincidència amb el forense,
també alt-empordanès, Narcís Bardalet, que ha saltat a la fama a través
del mateix gènere negre, de la mà de Clàudia Pujol, que ha publicat dos
volums de les aventures d'aquest investigador. Vehí crea, en definitiva,
una perfecta trama d'intriga, dibuixant magnificament la comarca i la seva gent.

Sotsinspector historiador

Agustí Vehí (Figueres,1958), compagina la seva feina de sotsinspector a la Guàrdia
Urbana de Figueres amb la docència de l'assignatura bases
historicosocials de la seguretat a l'Escola de Prevenció i Seguretat
Integral (UAB). Doctor en història per la Universitat Autònoma també ha
estat durant 14 anys professor d'història de Catalunya a l'Institut de
Seguretat Pública de Catalunya. És autor de diversos treballs històrics i
de creació literària i va guanyar el premi Ferran Canyameras 2009 amb
la novel·la Abans del silenci, una història policíaca, també amb
assassí en sèrie, amb connotacions molt especials perquè està ambientada
a finals de la Guerra Civil espanyola, quan els investigadors havien
d'afrontar dificultats afegides a les policials.

La sotsinspectora de Teresa Solana

Teresa Solana (Barcelona, 1962) amb la novel·la Negres Tempestes, ha guanyat
aquest any la tercera edició del premi Crims de Tinta que organitza el
Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació i
l'editorial La Magrana. El premi està dotat amb 20.000 euros i la
publicació de l'obra. El jurat va atorgar el guardó per unanimitat,
després de valorar les 23 obres presentades.

L'obra de Solana explica la història de la sotsinspectora Norma Forester, néta d'un
brigadista internacional de Manchester executat en acabar la Guerra
Civil espanyola. L'agent està casada amb un metge forense, té un fill
esquàter, un cunyat gai, una mare hippy i una tieta aficionada a la
informàtica que és monja de clausura i viu al monestir de Pedralbes. En
aquesta novel·la, que podria ser la primera d'una sèrie sobre la mateixa
mossa d'esquadra, Forester ha d'investigar la mort d'un catedràtic
d'història a punt de jubilar-se la vigília de Tots Sants al seu despatx
de la facultat.

Les anteriors edicions de Crims de Tinta les van
guanyar Marc Pastor (mosso de la policia científica) amb La mala dona,
inspirada en el cas d'Enriqueta Martí, coneguda amb el sobrenom de la
vampira del carrer Ponent, una assassina en sèrie de la Barcelona
de començament del segle XX. També va obtenir el premi que atorga
Interior el periodista Carles Quílez, per l'obra La solitud de Patrícia.