Pediatres i Mossos van evitar unes 200 ablacions a nenes el 2008
• La llei prohibeix la mutilació a l’Àfrica de les menors nascudes a Espanya

• Els pares de les agredides solen ignorar què és una amputació genital


BARCELONA
La mutilació dels genitals femenins, ritual practicat en 26 països de l’Àfrica i l’Àsia que s’acostuma a concretar en l’ablació del clítoris i l’entorn de la vagina, és objecte d’intensa persecució a les zones de Catalunya que concentren població procedent de llocs en què aquesta agressió és una tradició. Els pediatres dels municipis de Girona que aglutinen més immigració encapçalen a Catalunya les intervencions contra l’ablació, unes accions que, quan xoquen amb la reticència dels pares implicats, són reforçades pels Mossos d’Esquadra. El 2008, pediatres i Mossos van impedir o van dissuadir la mutilació genital de més de 200 nenes, segons fonts de Salut.
«No consta que a Catalunya s’hagin practicat ablacions», assegura Tona Lizana, responsable del Pla Director d’Immigració a la Generalitat. Coincideix amb ella la pediatra Imma Sau, amb plaça a Olot (Garrotxa), especialista amb àmplia experiència a dissuadir les famílies de possibles ablacions. Pel consultori de Sau han passat gairebé un centenar de pares de filles que estaven en risc de ser mutilades. Sau és artífex de la formació que han rebut tots els pediatres de Girona sobre amputacions genitals.
«Si la nena ha nascut a Espanya, la seva mutilació està prohibida tant aquí com al país del qual és originària la família –assegura Sau–. Si es mutila la nena durant un viatge al lloc on van néixer els seus progenitors, quan tornin, el pare anirà a la presó». Aquestes nenes, com la resta de la població infantil, han de passar revisions pediàtriques periòdiques, prossegueix Sau. «Els pediatres coneixen els signes físics i psíquics que denoten que s’ha practicat una ablació, i estan obligats a denunciar-la davant el jutge –diu–. Si no ho fan, quan es descobreixi el metge també anirà a la presó». Això no ha passat mai a Catalunya, però podria passar si alguna de les nenes mutilades denunciés la seva situació a l’arribar a l’edat adulta.
Quan un metge sospita que hi ha risc d’ablació –perquè la família pertany a una ètnia procliu a aquesta agressió–, la seva obligació és citar el pare de la nena. A la consulta, se li explica en què consisteix una mutilació genital. «La majoria no sap què és», assegura Sau. Se’ls detallen els riscos físics –infeccions, hemorràgies–, psíquics i emocionals que l’acte suposarà per a la seva filla i, sovint, els pares confessen que no sabien res d’això. «Entenen que no ho han de fer i, de vegades, fins i tot telefonen a l’Àfrica per explicar a les seves famílies el que acaben de saber», diu la pediatra.

SENSE PASSAPORT / Abans de viatjar, però, la família ha de firmar un document en què es compromet a no mutilar la seva filla. Quan la reacció del pare no és positiva, el pediatre ha d’avisar un jutge, i aquest acostuma a retirar el passaport de la nena en risc d’ablació.
Les mares d’aquestes menors són contràries a la mutilació de les seves filles, asseguren els metges. «Elles no creuen en les raons de puresa i higiene que defensa la tradició –explica Sau–. El problema és que moltes d’aquestes dones han estat mutilades i desconeixen com haurien de ser els seus propis genitals. No poden comparar». Volen evitar que les seves filles pateixin el que elles van passar.