Consultori legal a "Diari de Girona"

Prat Sàbat Advocats té un consultori legal al "Diari de Girona", i avui hi surt publicada una pregunta i la seva resposta, que crec que poden ser d'interès pel fòrum:

http://comunitat.diaridegirona.cat/entrevista-chat/1636/Consultoris/consultori-legal-29-de-juliol/entrevista.html

És sobre les intervencions policials estant fora de servei.

Doncs per el próxim "porrillo" ja saps

Per una vegada que la llei ens dona ales... i aquest va i fa la consulta... "zas! en toda la boca!"
Amb això es confirma que les actuacions dels agents de l'autoritat acostumen a ser considerades com prepotència o xuleria. Costarà de canviar.

No crec que estigui malament que la gent pregunti, de totes maneres un pàmfil que es queixa perquè la policia li qüestiona el "dret" de consumir una substància il·legal al carrer es desqualifica tot sol. També crec que, en casos d'incompliment de la 1/92, un agent ha d'actuar tenint en compte que no s'està encarant a un delinqüent armat. És a dir, amb fermesa però amb ànim més didàctic que sancionador. Crec jo. És una qüestió de proporcionalitat.

Als ciutadans se'ls denuncia quan fan una infracció administrativa i als deinqüents se'ls denuncia per la via penal, si cal se'ls deté. Aquesta és la proporcionalitat. La didàctica, encara que la fem servir, és més aviat per l'escola i la família.

Eranos escrigué:Als ciutadans se'ls denuncia quan fan una infracció administrativa i als deinqüents se'ls denuncia per la via penal, si cal se'ls deté. Aquesta és la proporcionalitat. La didàctica, encara que la fem servir, és més aviat per l'escola i la família.

I per què?

Em sorpren la teva pregunta, Geribert. Va amb segones? Si em pots concretar per què a què?

Per què, segons tu, la didàctica és per l'escola i la família, i no la policia?

Perquè la policia està creada per denunciar. La didàctica la fan altres institucions de l'estat. Si tots fem didàctica, queda l'últiim pas per fer, que és la sanció. Aquest pas és necessari per fer complir les normes.

Pintes com si fóssin incompatibles la didàctica i la sanció. I no expliques perquè creus que fer una cosa impossibilita fer també l'altra. L'actitud d'un policia pot ser perfectament didàctica. Davant d'una situació sancionable hi ha 3 actituds possibles per part d'un agent:

1) Actitud didàctica: Invertir 5/10 minuts en explicar el que és obvi però que no sobra: el mal que hauria pogut fer a la resta de conciutadans, l'existència d'unes lleis que l'agent ha de fer complir, mostar-se sensible a la dissort del sancionador a la vegada que inflexible com a policia, etc --> Les reaccions del ciutadà poden ser moltes, però amb aquesta actitud es dóna la possibilitat que reaccioni admetent-se ell com a únic culpable. --> L'agent crea empatia, una circumstància que en tots els oficis és positiva.

2) Actitud neutral: Invertit 2 minuts en dir "La llei és així, i jo sóc un manat" --> L'única reacció possible del ciutadà infractor és cagar-se en tot, sobretot en qui té davant. --> En un futur sempre estarà predisposat a anar en contra de la policia, a esbombar el seu caràcter recaptatori i la seva funció merccenària del poder i contribuir a difondre un imaginari negatiu.

3) Actitud negativa: Vacilar el ciutadà infractor. --> Pitjor. Per sort mai m'he trobat amb ningú així.