http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/154721.html

Viure gratis a casa d'un altre

Tres cases de segona residència de Roses estan ocupades per famílies
de manera il·legal. En una d'elles, a la zona del Mas Boscà, fa més de
deu anys que hi viuen sense pagar

S'instal·len en cases alienes, normalment de segona residència, que estan buides molts
mesos. Hi viuen de gorra, sense pagar ni lloguer ni llum ni aigua. Són
famílies que ocupen il·legalment una propietat. En els últims anys s'han
fet públics diversos casos i ara ha estat l'Ajuntament de Roses el que
ha detectat almenys tres situacions semblants al municipi. Un dels
immobles, situat a la zona de Mas Boscà, fa més de deu anys que està
ocupat. Els altres dos casos són a la Gran Via i a Mas Matas. Segons
explica el regidor de Seguretat Ciutadana, Àngel Tarrero, aquests són
els que tenen detectats però que el cert és que aquest tipus de denúncia
va directament al jutjat i l'únic que pot fer l'Ajuntament és
notificar-ho als Mossos d'Esquadra.

Ajuntaments gironins consultats sobre aquesta qüestió asseguren que fa anys que, de tant en tant, apareix algun cas aïllat però que no s'ha detectat un increment
d'aquest fenomen en els últims mesos, tal com es podria pensar d'acord
amb la crisi econòmica que viu el país. Sí que hi ha alguns punts on
s'ha detectat que hi ha cases en ruïnes i abandonades que serveixen
d'aixopluc a indigents. És el cas de Figueres, per exemple, on la
policia local ha hagut d'intervenir en aquestes situacions. Segons el
regidor de Seguretat Ciutadana, José Luis Yécora, un dels últims casos
que s'ha detectat és en un espai municipal al Mas Torrent, on
l'Ajuntament ha previst fer-hi un equipament públic.

Un altre cas a l'Escala

A l'Escala, tot i que actualment no hi ha cap cas
detectat, ara fa uns anys n'hi va haver un a l'avinguda Montgó. També a
Castelló d'Empúries s'han localitzat diversos casos, sobretot a la
urbanització Empuriabrava. L'Ajuntament no els té comptabilitzats, tot i
que està acabant un estudi del parc d'habitatges que permetrà conèixer
la situació al municipi en aquest sentit. De fet, el que es vol
aconseguir és una radiografia que permeti controlar els pisos
sobreocupats, els infrahabitatges i els habitatges ocupats il·legalment
per poder-hi actuar.

Baixa el nombre de casos a Salt

A Salt fa tres mesos es va detectar l'existència de grups de persones que vivien en
pisos buits embargats per bancs i caixes per la situació de crisi
econòmica. En concret, se'n van detectar una desena a tot el municipi.
Arran d'aquesta situació, l'Ajuntament que encapçala Iolanda Pineda va
enviar una carta a les entitats bancàries per demanar que es fessin
càrrec d'aquestes propietats, tant pel que fa a tenir cura que no hi
entri ningú il·legalment com també per pagar, per exemple, les despeses
de comunitat que en comporta el manteniment. Segons fonts municipals,
aquesta mesura ha fet reduir el nombre de casos detectats. La
problemàtica es va fer pública al gener, quan veïns i immobiliàries ho
van denunciar. Explicaven que els esquàters acostumen a estar dues o
tres setmanes en un pis i que, a més, manipulen els comptadors de la
llum i aigua per obtenir aquests serveis sense pagar. Les zones
afectades eren als carrers Torras i Bages, Àngel Guimerà, Francesc
Macià, Roger de Llúria i travessera Santa Eugènia.

Què hi diu la llei?

«El qui ocupi, sense l'autorització pertinent, un immoble, un habitatge o
edifici aliens que no constitueixin domicili, o s'hi mantingui contra la
voluntat del seu titular, ha de ser castigat amb la pena de multa de
tres a sis mesos», diu l'article 245.2 del Codi Penal.Fonts
jurídiques consultades assenyalen que és preferible recórrer a la via
penal –sempre que sigui possible aquesta opció, perquè no existeix cap
vincle contractual entre el propietari i l'ocupador– per procedir al
desallotjament dels ocupadors. Segons les mateixes fonts, la via penal, a
més de ser més àgil, també preveu la possibilitat que el jutge
instructor, ja a l'inici de la investigació del cas, pugui ordenar el
desallotjament forçós dels ocupadors de l'immoble com a mesura cautelar.

Però hi ha situacions en les quals no es pot actuar per la via penal, perquè
primer de tot s'ha de dilucidar si existeix algun vincle entre
l'ocupador i el propietari de l'immoble. En aquests casos s'ha de
procedir per la via civil i aquesta via no preveu cap mesura cautelar
fins que la sentència no sigui ferma. En aquests casos s'han de tenir en
compte presumptes situacions de contractes de precari, de llogaters de
curta durada, resolució de contractes de lloguer, casos de subrogació de
lloguers, entre d'altres. Segons les mateixes fonts, també es donen
casos en què el propietari, argumentant que necessita el pis per a ell o
els seus fills, extingeix el contracte als llogaters i aquests no se'n
van perquè el que vol el propietari és que el pis quedi buit per després
poder-lo llogar amb un arrendament més alt. Per la via civil, la durada
del procés depèn de les proves que es demanin i de la feina del jutjat de torn.